dimarts, 19 de novembre de 2013

Pràctica: Wifi

WiFi és l’acrònim de Wireless Fidelity, és a dir “Fidelitat sense fils”, darrera el qual hi ha tota una tecnologia cabdal per a la creació de xarxes locals sense fils, WLAN. Els dispositius WiFi es comuniquen bidireccionalment amb ones electromagnètiques sota uns estàndards que defineixen diferents protocols i sistemes d’encriptació de les dades.

Utilitza una freqüència radioelèctrica de 2,4 GHz, amb una taxa de transferència actual és d’11 Mbps. Hi ha estàndards que treballen a freqüències de 5 GHz i 7,3 GHz amb taxes de transferència de 54 Mbps i 72 Mbps.


En les condicions més favorables l’abast màxim és de 300 m, que pot restar disminuït segons els obstacles.
En una xarxa local es distribueixen diferents punts d’accés WiFi  que  han d’estar estratègicament situats per cobrir l‘àrea prevista. Els punts d’accés estableixen la connexió dels elements WiFi amb la xarxa local, per això cada un disposa d’una adreça IP com un element més de la xarxa i pot admetre un nombre limitat de connexions. En els sistemes domèstics el punt d’accés és en el mateix router , que integra diferents funcions: switch, encaminador i punt d’accés.


La connexió a xarxa WiFi sol estar protegida mitjançant contrasenya. En determinats espais públics hi ha àrees d’accés lliure. En l’àmbit acadèmic hi ha una xarxa anomenada Eduroam  (Education Roaming).


Per tal de protegir la privacitat de la informació hi ha diferents sistemes. Els dos xifrats més utilitzats són el WEP, el WPA  i una actualització d’aquest, el WPA2. La més segura és l'última.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | ewa network review